Notes la subtil resistència
de les àncores del passat
on creix, mandrós, el liquen
dels llits d’hivern on es traven
les nostres vides. El nostre pas
és incert però ens mena
a dins d’un bosc que ens abraça.
No recordo on vaig perdre
la veu per desitjar-te,
tanmateix sé que ara no tinc
paraules ni fets i que ets aquí.
I que amb força, el temps tiba el nus
dels nostres cossos sense jutjar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada