
Ara, la tarda comença a emmandrir-se
i maduren els gresos adormits.
Per l’opi d’un hivern massa precís,
em perdo pels paratges del teu cos
tan sols amb una brúixola lasciva.
Em pintaré els dits i sabràs on sóc
quan passegi l’alè del meu embat
pels roquissars del teu sexe amatent.
Tinc tants itineraris pendents, sempre...
Dibuix (carbó): Oriol Arumí