PROPERS ESPECTACLES

21 d'abril de 2012

A les 17:30 h Presentació-espectacle: "La densitat del repòs de la cendra" al Teatre de Ribes de Freser (C/ de les Eres, 6).

Amb la col·laboració d'Oriol Tuca (il·lustrador).

POESIA, MÚSICA, DIBUIX, I CUINA en directe.


-----------------------------------------------------------------------

27 d'abril de 2012

A les 20:00 h Presentació-espectacle: "La densitat del repòs de la cendra" al Teatre del Centre Cívic de Sant Narcís (Pl.Assumpció). Poesia, música, dibuix i cuina.

Amb la col·laboració de Joana Ramos (il·lustradora i poeta).



QUI EN DÓNA MÉS?









































L'OPI D'UN HIVERN (Editorial Quadrivium)

L'OPI D'UN HIVERN (Editorial Quadrivium)
Opi que destil·la Opi Divendres, 15 de gener de 2010. Les nou del matí. M’arriba en format digital L’opi d’un hivern, el primer treball poètic de Jordi Fornos. Encuriosida, immersa en les pàgines del plec, ara relligat casolanament, m’ hi instal·lo a poc a poc amb tots els patracols i les bosses. Em sembla que em quedaré aquí dins una bona temporada. El lloc inspira confiança i atrapa. El tercer vers del segon poema ja em crida l’atenció: «Gossets de joguina/passegen àvies:/comença l’endreça». M’apareix la visió d’una cambra plena de capses per endreçar. Capses grosses, que contenen capses petites, que contenen capses encara més petites, com nines russes de fusta que hom va destapant amb llamineria. Em pregunto què passarà quan trobi la més petita de totes i la vulgui obrir. «He viatjat massa temps amb el cap / sense moure’m de lloc, i els peus se’n senten...». Un record? Molts records? Records dels «licors més afruitats que puguis»? De «la Gòrgona pèrfida/reflectida al mirall»? D’un «teatre emmidonat»? O de tots ells, inserits en «aquestes tardes que ja no tens»? Si el lector vol descobrir-ho caldrà que llegeixi tot el que escriu el poeta, però també allò que no escriu, el que oculta entre línies i amaga dins l’«armari corcat» en «petites dosis de verí», que deu ser, tal vegada, aquesta droga d’hivern: l’embriaguesa de l’amor, la que assolava Byron o Baudelaire, o el llast de l’home que ja no viu, i sols recorda, com l’«animal de records» d’Estellés o el «vell sàtir» de Vinyoli. En aquest llibre hi ha poemes il·luminadors com ara Processó, on determinats mots i expressions adquireixen un valor rellevant i guarden una correlació íntima al llarg de l’obra: «els porxos muts de la memòria», el «titellaire» «sempre expectant», i els «vaixells (passats) imaginaris», que ens condueixen a una reflexió vital irrevocable: «Tot ha esdevingut tan letàrgic...». I poemes lúcids, com Bar, Ptero o Coma etíl·lic, on parla una veu poètica crua, descarnada, radicalment sincera. A Ariadna o Silencis de desig, en canvi, s’inscriu el misteri de la vida i la mort o el desig, a través d’un llenguatge càlid i sensual, que fa de contrapunt dins l’obra, al costat de poemes més incisius com ara Amor gore, un «doll» d’al·literacions fantàstic, i Natura morta, on afloren l’odi i el desig més acarnissats: odi et amo de Càtul i Ovidi. Hi ha encara un altre aspecte que cal destacar: el lèxic del poeta. El llibre beu de l’influx «[al]químic» de l’autor, disseminat per tota l’obra a través de mots hipnòtics: èlitre, liniment, alambí, aliquota, cristall, refractes, amalgama, perfums destil·lats, tarongina... un cosmos d’olors, gustos, tactes i sensacions més aviat propers a la literatura eròtica. A L’opi d’un hivern, sens dubte, hi entres i en surts transformat. Veraç, apassionat, irònic, inflexible... Commou. I com diria Desclot la poesia és això: «l’art de commoure». Laia Llobera

dimecres, 7 de desembre del 2011

LA DENSITAT DEL REPÒS DE LA CENDRA, 2on llibre de poemes de Jordi Fornos


La densitat del repòs de la cendra f. i m. 1 Paisatge interior (o exterior) que viu en constant dialèctica amb la realitat d’encaix i els desigs inherents de trencar.
2 1 ant. Poder ocult, delirant, amagat a les entranyes dels arbres, sota la pell de l’escorça i el subsòl. 2  Xerric persistent que aboca el poeta en una espiral d’estancació i mobilitat, desig i anorreament.  
3 alq.  Procediment de barreja i destil·lació de dos o més cossos hipnòtics, per obtenir-ne el procés de companatge que estàvem esperant. 



Laia Llobera i Serra
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 13 de novembre del 2009

AGOST: JA ÉS NADAL

UN NO SAP ON PROTEGIR-SE

MENTRE BRUNZEIX LA CANÍCULA: A CIUTAT BALLEM AL RITME EL·LÍPTIC DE LA CALOR, DEIXANT PASSADISSOS BUIDS DE SON I SUOR PURGADES QUAN ENS CREUEM PEL CARRER.

MUTS, ENS ATUREM, NOMÉS,

PER, INERTS, COMERCIAR

FELICITAT A BOTIGUES

DE SÒRDIDA SOLITUD.

ABSTRETS, CONJUREM LA GOLA

A QUE ENS ASSEQUI L’ENVEJA

DE QUI NO TÉ RESIDÈNCIA

A L’OASI OPULENT.

MENTRE, DEL SOROLL DE LES GRUES

QUE ESVENTREN EL TERRA ÀRID

PER SOTERRAR-HI EL FUTUR,

- MOLT MÉS RÀPID I MÉS CAR -,

EN BROLLA LA VEU DE CROM

DEL MUETZÍ QUE CONVOCA

L’ESPIRITUALITAT

GRUIXUDA DEL SOROLL

A RESAR PER TOTS NOSALTRES.

I EL RITME DE L’AVIDESA

S’ACOMPASSA A LA CALOR

QUE ENS PREPARA PEL NADAL.

FENT VEURE QUE ENCARA ÉS LLUNY,

PENSO ON EM PROTEGIRÉ.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

diumenge, 30 de novembre del 2008

CERA I MEL (Glopet de martini, grosella i llima)

Dits que regalimen
la cera desfeta
de les deu esplemes
que fan més palesa
la dansa dels cossos
dedins la penombra.
Pits que no es rendeixen
recullen els llavis
per beure la mel
que en dolla salvatge
i fa més goluda
encara la nit.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

AMOR GORE (Fetge amb ceba confitada i fruits vermells amb salsa agredolça i reducció d'Oporto)

Recordes? Te’n vevies l’esma
quan lliscaves els llavis secs,
tallants, per les molses humides
de fonts on dollaven perfums
destil·lats amb mans d’aprenent.
També la pell se’t destenyia
de tant rentar-la en la suor,
de tant urpar-la en el desig.
Recordes els embats del bleix
darrera l’orella. recordes
l’amelgama àlgida dels cossos,
la seva presència muda.
I recordes com l’estilet,
tant precís, segava els teixits,
i com se n’anava la vida
en torrents de vermell frustrat.
Immòbil, a sobre els llençols,
recordes les entranyes vives,
encara sagnants, fumejant.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

divendres, 31 d’octubre del 2008

PROCESSÓ

No ens queden records.
Com marionetes antigues
oblidades, pengen de fils
enlluïts amb la pols d’atzars
d’un titellaire encara incògnit,
amb el teló del teatrí

mig abaixat, sempre expectant.
Els porxos muts de la memòria,
dissipen ecos de distàncies
de dits i de fets garbellats.
Roineja sobre el rovell
dels anys un altre cop, i s’obren,
com crostes tendres, les certeses.
(El temps és una intromissió
en la nostra inconsciència).
En algun lloc, a terra,
un vell llaura l’horitzó
amb vaixells imaginaris,
sotjant inquiet l’ocàs poruc.
(No té res més a dir,
tan sols resta esperar).
Una àvia passeja, lànguida,
amb els ulls clavats
al reflex lacònic d’una vida:
té la mort a les ninetes.
(No té res més a dir,
tan sols resta esperar).
La mort s’asseu a un banc de marbre
per veure passar un temps
xop d’anacronismes. I espera.
Tot ha esdevingut tan letàrgic...
(El temps és una intromissió
en la nostra inconsciència).
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dilluns, 7 de juliol del 2008

AQUARI

Lenta, com din d'un aquari
torna la mandra dels dies
a entomir-te la resposta.
Tan fred, el teu gest em vincla
talment les branques de l'arbre
sorprés pel gebre sobtat
d'una albada fora d'hora.
Torna la mandra dels dies
a atenuar-te l'impuls:
dubtant de l'esquer rosego,
traït, el rovell de l'am.
Quadre: Andrea Zayas
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

diumenge, 6 de juliol del 2008

PELL

Notes la subtil resistència
de les àncores del passat
on creix, mandrós, el liquen
dels llits d’hivern on es traven
les nostres vides. El nostre pas
és incert però ens mena
a dins d’un bosc que ens abraça.
No recordo on vaig perdre
la veu per desitjar-te,
tanmateix sé que ara no tinc
paraules ni fets i que ets aquí.
I que amb força, el temps tiba el nus
dels nostres cossos sense jutjar-lo.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

divendres, 27 de juny del 2008

L'OPI D'UN HIVERN

Ara, la tarda comença a emmandrir-se

i maduren els gresos adormits.

Per l’opi d’un hivern massa precís,

em perdo pels paratges del teu cos

tan sols amb una brúixola lasciva.

Em pintaré els dits i sabràs on sóc

quan passegi l’alè del meu embat

pels roquissars del teu sexe amatent.

Tinc tants itineraris pendents, sempre...

Dibuix (carbó): Oriol Arumí

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)